Respuestas a la crisis del girasol valenciano.

Nota de prensa de los Verdes del Mediterraneo

La última crisis alimentaria provocada por el aceite de girasol nos ha hecho reflexionar sobre la crisis de los Verdes en nuestras tierras. En las elecciones generales tanto en Castellón, como en Alicante y Valencia los votos reunidos por las opciones verdes han sido muy menguados y esto nos hace pensar que los partidos verdes hemos tocado fondo. A partir de esta situación solo cabe ir mejorando gradualmente pero para ello es preciso entender la radiografía electoral que las últimas elecciones han dejado establecida.

En primer lugar se constata la falta de unidad de las opciones verdes, aunque el pacto electoral de los verdes del país valenciano y de los verdes ecopacifistas fue bienvenido sin embargo por lo que tenía de coyuntural y por la errática trayectoria política de sus protagonistas no obtuvo respaldo en las urnas.

Por otro lado la irrupción con fuerza de los verdes del mediterráneo coaligados con Gaia, un nuevo partido de orientación animalista (que reproduce a escala el exito de Pacma en las generales), y con los verdes-grupo verde que prestó sus siglas a la agrupación política habla de una esperanzada renovación en el panorama del ecologismo político.

La obstinación de els verds esquerra ecologista en permanecer fieles a su pacto con Iniciativa y el Bloc no parece que se pueda sostener debido a los malos resultados. A corto plazo este grupo acabará siendo fagocitado por Iniciativa o desaparecerá de la escena política. En todo caso Iniciativa se define también como un partido “verde” de la familia ecosocialista.

Hoy por hoy el panorama político valenciano consiste en una suma inconexa de opciones verdes de caracter infraprovincial, así por comarcas conviene subrayar el éxito de los Verdes de la Vega Baja, de los Verdes de Villena, y luego reseñar la existencia de células de actividad en Novelda, Aldaia, Castellón, Vinaros, la Vall D´Uixo, Buñol, la Safor, Valencia y la Horta, Lliria, Montserrat, Alicante, Denia, Alfaz y algunas otras localidades en donde se trabaja en base al voluntarismo pero sin cohesión orgánica suficiente para que los resultados sean más brillantes.

¿Es posible una agrupación de estas diversas opciones en una lista común que tenga como mínimo común denominador su condición de partidos verdes? Hoy por hoy parece imposible, pero la política es el arte de hacer realidad las utopías, así que solamente cabe cruzar los dedos y pedir que los diferentes grupos se acerquen con dos listados, el de las cosas que conviene postergar para conseguir la unidad de acción, y el de las personas que pueden hacer realidad el entendimiento y el diálogo, que de todo hay en la viña de los Verdes valencianos.

1 Response so far »

  1. 1

    Paco Orts said,

    VERDS, SECTARIS I INVISIBLES, PERÒ ORGULLOSOS DE SER-HO

    En l’escenari ecologista polític valencià, esta vegada, no es plasma una altra comèdia (verda) que una còpia de la representada al conjunt de l’estat espanyol. Si al marc geogràfic superior son Los Verdes-Grupo Verde i Los Verdes (Confederación) els dos grups que han marcat la diferència per la seua capacitat de presentar candidatures a les passades eleccions generals i, també, posteriorment en el conteig de vots, visualitzant-se altres alternatives menors, com ara Els Verdes d’Europa, una mica lluny en quant a les dues varemacions a les que fem esment, a les terres valencianes, han sigut les candidatures de Los Verdes-Grupo Verde (de les que formaven part Verds de la Mediterrània i Gaia) i les de Los Verdes-Els Verds (que incloien Els Verds Ecopacifistes i els del País Valencià) els qui s’han significat de manera especial, encara que amb un número minso de vots tots dos, mentre altres candidatures de l’ecologisme polític de les nostres terres, com ara Els Verds d’Europa i el d’Esquerra Ecologista, incloses les dues en les candidatures de Bloc-Iniciativa-Verds, no han reixit per a res a la campanya i tampoc podem comptabilitzar de cap manera el seu número de vots, per tant podem dir que a través d’una lectura impossible s’han fet invisibles.

    En quant a quin grup ha tret millor resultat dels dos majoritaris a l’estat o al país, els números han sigut llegits al dret i al tort i tots dos poden dir que han tret més vots ací o allà (a tal candidatura al congrés o a tal al senat). Pense, no obstant, que voler ser guanyador per haver obtés unes quantes centèsimes més que l’altre, quant fa vergonya el número de dècimes que s’han aconseguit per part de totes dues candidatures plegades, si més no retrata a les persones.

    Encara, a hores d’ara, no trobe una altra anàlísi del resultat de les eleccions generals passades que la confirmació del fet que les persones que estan disposades a votar l’alternativa verda, no accepten la divisió actual entre grups, més o menys sectaris, que diem ser els autèntics verds de veres i neguem l’existència de la resta de grups. Ben alt i ben clar ens van dir: UNA SOLA CANDIDATURA.

    A partir d’ací és que hauríem d’arremangar-nos i ficar-nos a treballar. Les pròximes eleccions, l’any entrant, seran les europees, en les que podria, una candidatura VERDA, obtenir un bon resultat, podria ser fins i tot treure un eurodiputat, i dos, per què no?, les condicions son favorables, per una part augmenta el número d’escons a elegir, per tant en mancaran menys vots, i per l’altra no hi haurà presència del vot útil, tan negatiu, per quant nega a les persones que puguen votar amb llibertat l’alternativa que realment volen que els hi represente i n’estic segur que moltes persones volen que els hi representem l’alternativa verd i ens volen votar.

    A hores d’ara. només diferències personals, no estratègiques ni tàctiques i menys encara ideològiques, entre molt poques persones, estan impedint aproximacions entre els distints grups verds per poder culminar en la candidatura unitària. També ens entrebanca la ingenuïtat d’alguns que es pensen que son els representants del moviment verd del món, sense observar que hi ha grup verd que aguanta tot sol presentant candidatura de fa 20 anys, sense comptar més que amb tres o quatre persones afiliades i sense cap col·lectiu municipal, però quina diferència hi ha entre el partit verd que no en té de representació institucional i el que compta amb cinc o sis regidors? De què val ser el sisé partit en el ranking valencià de partits o el cinquè, si el que està al davant teu en té 100 regidors per cada un que en tens tu?.

    Ningú no té la pedra filosofal verda, ni tampoc cap franquícia d’una transnacional inqüestionable verda, simplement perquè no hi ha d’això. És més senzill, és verda aquella persona que té la voluntat de treballar pel medi ambient i per la conservació de la natura i els elements que l’habiten i no es contempla la possibilitat que cap patriarca, patum, capo o sanedrins s’arrogue l’autoritat per autoritzar-lo a ser verd o no. Ans al contrari, quantes més persones tinguen la sensibilitat suficient i treballen per ajudar el planeta Terra, millor. El futur del moviment verd passa per sumar, tota pedra fa pared i no en sobra ningú. De manera que cal dir ben alt: NO AL SECTARISME PATOLÒGIC dels moviments verds dels últims vint anys.

    Però en realitat, què és el que s’albira a l’horitzó futur?. Les dues alternatives majoritàries estatals verds abans anomenades preparen les seues llistes, intentaran una vegada més demostrar que l’alternativa verda de debó és la d’ells i no l’altra. Si una d’elles en treu l’1,2 per cent i l’altra l’1,8 dirà que ella és la veritable alternativa verda i l’altra no, sense adonar-se’n que a l’endemà estarem igual, haurem perdut la possibilitat d’obtenir representació institucional a Europa i que la veu de l’ecologisme tinga allà més reso, al remat: perdrà l’ecologisme polític i el medi ambient. He de dir en honor a la veritat, que Los Verdes-Grupo Verde ha intentat una aproximació sense exigències prèvies a Los Verdes Confederación per proposar avançar en el camí de la unitat i, encara que la sinceritat i bona fe era inqüestionable en la posició dels primers, la resposta ha sigut molt negativa per part dels últims, que una vegada més asseguren ser els autèntics verds i que van a demostrar-ho en les eleccions europees pròximes (Arre aca!).

    Al País Valencià, finiticada l’última experiència d’unificació de partits, després de fracassar la unitat gestada el desembre del 2004 al voltant d’Els Verds del País Valencià com a conseqüència de la irrupció d’un sectarisme intern irreductible i la negació a responsabilitzar-se els liders de la unitat del 2004 del seu fracàs personal a les eleccions autonòmiques i municipals del 2007, la negativa de renovació del moviment unitari ha impulsat l’aparició de Verds de la Mediterrània, de tal manera que ara copiant els moviments dels grups estatals i incapaços de treballar alternatives reals, uns farem seguidisme (encara seria pitjor si no el férem) de Los Verdes-Grupo Verde i altres de Los Verdes (Confederación) i esperarem dos anys més a les autonòmiques i municipals per fer un esforç, per enèsima vegada, i mirar si aconseguim demostrar que l’alternativa VERDA som nosaltres i no els altres.

    Vint anys està així el moviment verd, la pregunta és: podrem aguantar vint anys més?
    Si ho fem, jo proposaré la convocatòria d’un aplec a la plaça de bous de València (sí. a la plaça que podria no existir si tots i totes juntes férem política animalista per compte d’enfrontament partidista inútil) de tots i totes les amigues i companys que he conegut en el camí verd per cantar totes i tots a una veu la cançó del Serrat “Fa vint anys que tinc vint anys”, pense que ens ho haurem guanyat de sobres.

    Després podríem celebrar-ho amb un vi ecològic i uns cacaus i tramussos de la terra, igual ens convida la Rita que aleshores encara serà alcaldessa de Valencià amb tota seguretat, entre altres coses gràcies a nosaltres.

    El Tio Quico el Blanc.


Comment RSS · TrackBack URI

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: